Nolla o Hidràulic?

La singularitat d’aquest pis, de reduïdes dimensions, era la convivència del mosaic ceràmic Nolla amb el mosaic hidràulic en els dos espais principals. Tot i que els dos materials van ser coetanis, amb el pas del temps el paviment hidràulic va anar substituint el ceràmic. Aquest edifici havia tingut com a paviment original la petita rajola ceràmica característica de la segona meitat del s. XIX. El mosaic de ciment hauria arribat posteriorment, en alguna reforma a inicis del s. XX.

Atès que la intervenció va comportar aixecar ambdós mosaics, l’operació es va dur a terme amb cura per tal de recuperar-los, ja que havien d’esdevenir els dos quadres principals de la decoració, representatius de les dues tendències del moment.

L’obertura d’un pas en una paret mestra que contenia un traster permet ubicar-hi la cuina, que s’obre a la llum de la sala i al vestíbul d’accés.

Els espais principals, originalment separats per un envà amb una petita porta, queden ara connectats mitjançant un ampli pas amb porta corredissa integrada a la prestatgeria de la sala.

Els mosaics es van redimensionar tenint en compte l’espai del mobiliari, situat perimetralment, per evitar que tapés les treballades sanefes i permetre així que quedessin sempre a la vista. El mosaic Nolla, protagonista principal de la sala, s’envolta d’un marc de fusta que realça i protegeix la sanefa. El dibuix del mosaic hidràulic es retira de la zona on ha d’anar l’armari per deixar la sanefa ben visible pels quatre costats.

La gran porta corredissa genera una nova perspectiva obliqua de tot l’espai i obre el diàleg entre les dues catifes de mosaic: Nolla o hidràulic?